1.Els Telecentres. "Cada telecentre és diferent però tots convergeixen en l'ús de la tecnologia per al desenvolupament social i comunitari”
(Apunts 1º part)
Aquesta definició com a breu és la més englobadora, donat que agafa els usos tecnològics en els seus àmbits de assessorament, formació, servei, i atenció a la societat en la que el telecentre s’insereix.
El desenvolupament comunitari i social que desenvolupa el telecentre és de vegades el que menys es percep.
Nosaltres busquem incidir en els col·lectius amb més dificultats per a inserir-se en el món digital. Àmbit rural, gent gran, associacions de dones, i nosaltres especialment col·lectius de persones amb discapacitats psíquiques i /o cognitives.
Sovint dic que som com el camió escombra que recollim a aquell que no poden accedir als llocs normalitzats. Aquesta ha esdevingut la nostra voluntat, especialització en el àmbit de l’educació especial en les Tic.
Per nosaltres Un telecentre es “un centre” que tracta de garantir pera tot hom , i especialment els col·lectius amb necessitats educatives especials, el dret a la socialització en l’àmbit de les tecnologies digitals com a eina de desenvolupament social .
2.-Connectors i dinamitzadors gestionant el canvi de la xarxa. Que ha de fer el connector que actualment no fa el dinamitzador, i que no pot fer el connector que ha de fer el dinamitzador? Que fa el dinamitzador? · Atenció al públic,
· assessorament a dubtes, problemes...
· Formació
· Recerca de informació, formació continuada, investigació TIC...
· Creació de materials didàctics
· Gestió del punt,
· Memòries, estadístiques...
· Gestió dels usuaris, inscripcions...
· Redacció de nous projectes en TIC...
· Assistir a actes,
· Participar de la xarxa:
· Publicar i compartir noticies i recursos ,
Que ha de fer el connector?
“És necessari buscar les persones que puguin oferir el que demana la pròpia Xarxa, és la figura que he batejat amb el nom de CONNECTOR. El Connector estaria un pas més davant del denominat Dinamizador.
Mentre que el Dinamitzador el que farà és mobilitzar, motivar i provocar la participació de les persones que han d’intervenir en el debat, reflexió o treball de la pròpia comunitat virtual. El paper del Dinamitzador poques vegades transcendeix fora del propi àmbit "físic" d’actuació de la pròpia comunitat o grup.”
(Apunts 1º part)
Em pregunto com ha d’aparèixer el connector si no es de dins de la mateixa xarxa de dinamitzadors, per mi el connector es un dinamitzador experimentat que fa de node de la xarxa, informant i compartint la seva informació elaborada amb els seus companys.
Per que no hi ha ningú amb prou coneixement sobre la realitat dels diversos entorns, i dels interessos dels usuaris, així com de les novetats en l’àmbit TIC que pugui connectar telecentres i societat.
Si el dinamitzador és un creador, un formador, un investigador , una assessor ..etc.. depèn de les seves habilitats coneixement i circumstàncies , es dir de la realitat que l’envolta.
En la xarxa ens ha calgut i ens calen:
- Assessors tecnològics
- Assessors pedagògics
- Informadors
- Formadors
- Coordinadors
- Promotors d’iniciatives, projectes
- finançadors
- Lideratge intel·lectual (filosòfic)
L’estructura tracta de donar resposta a les diferents necessitats dels seus membres.
Però dins la xarxa s’ha creat un “Know how” de gestió de la dinamització que l’estructura no permet que emergeixi.
El col·lectiu de dinamitzadors té membres que ja fan de informadors, formadors, promotors d’iniciatives, projectes.
La xarxa ja ens facilitat unes entitats que tracten de complir amb la funció de coordinació.
Però si en el telecentre hi ha d’haver dinamitzador i connector, la divisió de tasques pot empobrir la tasca dels 2:
El connector es dedicarà a reunir-se sortir passejar connectar entitats , persones, necessitats , projectes... i el dinamitzador es dedicarà a atendre els usuaris.
Així el dinamitzador perdrà la perspectiva que li dona la necessitat de moure’s, cosa que l’ajuda a millorar amb els seus usuaris donat que ha pogut accedir a altres punts de vista, i el connector si no està en contacte amb els usuaris pot perdre de vista la realitat concreta de les necessitats més bàsiques.
El connector ha d’esser un dinamitzador que s’allibera de part de la seva atenció als usuaris per oferir els seus coneixements a la xarxa, i enriquir-la, tant vers la seva entitat , el seu entorn immediat, i vers tota la xarxa de dinamitzadors.
L’aparició d’un connector no orgànic, aliè a la xarxa pot fer que es troni una mica desconnector.
Per evitar la creació d’un nou element dins la xarxa que la distorsioni hem de fer una reflexió sobre el fet d’educar i innovar en les TIC.
El dinamitzador es un mestre des del punt de vista d’una educació transformadora pot esser considerat un mestre:
“El maestro esta llamado a generar nuevos procesos de comunidad, no es el profesor autoritario que lo sabe todo, es el maestro compañero que camina hacia la búsqueda colectiva del saber. “
Però si volem millorar la xarxa creant la figura del connector, una mica treta de la màniga, pot ser la manera de millorar el funcionament de la xarxa ha de sortir de la mateixa xarxa, i no a base de introduir nous elements en aquesta estructura tant enrevessada com és la xarxa de punts TIC.
Així podem definir les funcions dels membres de la xarxa per millorar-la a través de la formació dels membres de la xarxa dinamitzadors, coordinadors..etc en metodologies d’investigació acció participativa.
La investigació acció participativa:”Se trata de una metodología que permite desarrollar un análisis participativo, donde los actores implicados se convierten en los protagonistas del proceso de construcción del conocimiento de la realidad sobre el objeto de estudio, en la detección de problemas y necesidades y en la elaboración de propuestas y soluciones.”
http://cimas.eurosur.org/gloobal/fichas/ficha.php?entidad=Metodologias&id=3
Pot ser us preguntareu per que dic això, i és que cal que siguem conscients que "... la educación no es neutral, y toma partido por una educación para toda la población, que luche contra las desigualdades sociales existentes, y por una práctica pedagógica que forme personas socialmente participativas y críticas."
http://www.concejoeducativo.org/alternat/edu_mmss.htm
Si nosaltres mateixos creiem que hem d’oferir aquest tipus d’educació hem de fer servir aquests models per a gestionar la innovació en la nostra xarxa.
Així en la nostra pràctica amb les TIC :
“... deberían usarse con las siguientes intenciones principales (en un contexto que no sólo escolar):
· Fomento del aprendizaje y la creación cooperativa
· Desarrollo de proyectos socioeducativos (con productos de utilidad social)
· Creación / transformación de los contextos vitales y culturales
· Generación de cultura-acción crítica”
http://www.pangea.org/jei/edu/c/e-tic-edu-transf.htm
Llavors el connector haurà de ser capaç de participar en la investigació participativa tot utilitzant les TIC i les relacions de la xarxes socials a les que pertany amb la finalitat de construir una xarxa que doni resposta a les necessitats emergents d’alfabetització digital de la nostra societat.
I Quan parlem de alfabetització digital no ens referim només a l’ús instrumental de la tecnologia, sino a capacitar a la població d’una cultura crítica vers els usos de les TIC i
Que m’en dieu?
Fonts de informació:
La educació es un acte crític:
"Concejo Educativo sostiene que la educación no es neutral, y toma partido por una educación para toda la población, que luche contra las desigualdades sociales existentes, y por una práctica pedagógica que forme personas socialmente participativas y críticas." http://www.concejoeducativo.org/alternat/edu_mmss.htm
Así, las TIC, deberían usarse con las siguientes intenciones principales (en un contexto que no sólo escolar):
-
Desarrollo de proyectos socioeducativos (con productos de utilidad social)
-
Creación / transformación de los contextos vitales y culturales
-
Generación de cultura-acción crítica
El maestro esta llamado a generar nuevos procesos de comunidad, no es el profesor autoritario que lo sabe todo, es el maestro compañero que camina hacia la búsqueda colectiva del saber.
Se trata de una metodología que permite desarrollar un análisis participativo, donde los actores implicados se convierten en los protagonistas del proceso de construcción del conocimiento de la realidad sobre el objeto de estudio, en la detección de problemas y necesidades y en la elaboración de propuestas y soluciones.
Escucha este post
